Va nèixer el 1724 a Königsberg i morí el 1804.
LA INFLUÈNCIA DE HUME
-Als 40 anys va llegir Hume i a partir d'aquí neix l'esperit dogmàtic de Kant. A diferència de Hume, Kant defensa la causalitat.
Distingeix entre:
-Judicis Analítics: aquells que són a priori i tot el que s'anuncia no pot ser d'una altre manera, per tant no et donen informació del món.
-Judicis Sintétics: aquells que són a posteriori i tot el que s'anuncia pot donar-se d'una altre manera, per tant, et donen informació del món.
ELS APRIORI KANTIANS. FENÒMENS I NÒUMENS
Kant distingeix entre dos tipus de condicions per aconseguir el coneixement:
-Els apriori de la sensibilitat: són aquells que s'adapten a espai i temps. Per aquesta raó, si hi ha alguna realitat fora d'això no ho podem percebre. Així doncs, suposa que espai i temps siguin propietats de l'home que ens impedeixin conèixer el món, són limits per a l'home.
-Els a apriori de les categories: defensa que tot allò que podem pensar s'adapta a les 12 categories (unitat, pluralitat, totalitat, realitat, negació, limitació, substància, causalitat, reciprocitat de l'acció, possibilitat, existència i necessitat). Aquestes categories són conceptes purs, es a dir, innats i permeten aconseguir informació del món fenomènic.
Kant defensa que no podem coneixer la realitat en sí, sinó la realitat per a nosaltres, es a dir, el fenòmen. Com a conseqüència d'aixó, es que no podem percebre les coses que van més enllà, les coses metafísiques.
RAÓ: ÚS TEÒRIC I PRÀCTIC
-Raó teòrica: és aquella que s'ocupa de la realitat fenomènica "la cosa per a mí". Aquesta és basada en els apriori anteriors i per tant està molt limitada per aquests.
-Raó pràctica: és aquella que es basa en la llibertat humana. Aquesta llibertat ens permet arribar a un món més enllà del fenomènic i basat en la voluntat lliure i en les nostres finalitats. Així doncs, aquesta raó et permet superar els limits que els aprioris efectuen a la realitat fenomènica.
FILOSOFIA DE L'ACCIÓ. LA MORAL
Kant defensa que la moral es basa en la llibertat, dignitat humana i la Raó. Defensa que aquesta és:
-Deontològica ja que situa l'obligació que els humans tenim envers la nostra consciència sempre pel davant de qualsevol altra finalitat.
-Autonomia: és a dir, l'autocontrol que té una persona en actuar mirant cap la moral dels altres i no cap a la dels propis interessos.
-Voluntat: és a dir, pensant en allo que volem que sigui universal.
A més a més, Kant exposa que no es pot derivar de l'experiència, sinó de la raó.
IMPERATIU CATEGÒRIC
És tracta de l'esquema que ha de seguir qualsevol acció per a esdevenir moral. Les característiques són: independent a l'experiència, bona voluntat, autònoma i defensa la dignitat humana. Hi ha 3:
-1r Imperatiu Categoric: actua de forma que la teva acció pugui ser una norma universal.
-2on Imperatiu Categoric: obra sempre de tal manera que siguis digne de la felicitat.
-3r Imperatiu Categòric: actua sempre de manera que la teva acció contribueixi al màxim bé de l'espècie.
CRÍTICA A L'ÈTICA DE KANT
-Rígida.
-No podem saber si és universal o no.
-No té en compte les conseqüències.
-L'etica és un fi, no és un mitjà.
-Hi pot haber un conflicte de deures.
-No hi ha espai per als sentiments.
