NIETZSCHE

INTRODUCCIÓ

• Nietzsche va néixer el 15 d' Octubre l'any 1844 a Alemanya.
• La seva família era protestant i molt religiosa.
• Va cursar filosofia clàssica i teologia.
• Va ser catedràtic de filologia clàssica.
• va haver de jubilar-se a l'edat de 35 anys per problemes de salut
• va ser esquizofrènic
• Va morir el 25 d'agost de 1900

FILOSOFIA DE NIETZCHE

Anomenada Vitalisme degut a l'enorme importància que la vida té a la seva vida (aquest vitalisme farà una critica a la racionalitat).

INFLUÈNCIES EN EL SEU PENSAMENT

La filosofia de Nietzsche presenta una gran quantitat d'influències, rebutja la tradició socràtica i platònica, el cristianisme, Descartes i la tradició racionalista, l'imperatiu categòric Kantià i l'utilitarisme.

Nietzsche assumeix les següents influències: els presocràtics i els sofistes , l'esquerra Hegeliana, Shopenhauer, Wagner i Darwin.

La filosofia de Nietzsche és una critica total a la cultura occidental i el seu objectiu és destruir els pilars sobre els que la filosofia s'ha fonamentat, per donar peu a una nova manera d'entrendre la vida i el món.

El nucli de la seva filosofia és el reconeixement de la vida com a valor fonamental i la convicció que la cultura occidental ha rebutjat o temut la vida.

EL CONEIXEMENT

Nietzsche rebutja la concepció clàssica de la veritat segons la qual hi ha una realitat a conèixer que és invariable. Per a ell hi ha diverses interpretacions de la veritat més properes o distanciades de la vida. El pensament es limita a designar les relacions respecte dels homes i per expressar-les apel·la a les metàfores més audaces.

El coneixement que anomenem vertader és el que ha estat útil, tot i que pugui ser erroni.

Es basa en el perspectivisme, que és la doctrina nietzschiana segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinada perspectiva i des d’uns fonaments vitals que el condicionen. Podem dir que el coneixement és una interpretació a partir del llenguatge.

ELS 4 TEMES DE NIETZSCHE

• La mort de déu : que equival a la supressió de tota idealitat, transcendència i objectivitat i l'endarrocament dels pilars de la nostra civilització. Devan la mort de déu només hi ha sues posicions el de l'home (que viu la fi de la civilització) o el del superhome (equival al nou déu terrenal que diu sí a la vida i ha de donar sentit a món).
• Aplica el concepte de nilhisme (estat de l’home mancat d’objectius pels quals valgui la pena lluitar, aquest és l’home de la vida moderna)
• La voluntat de poder: que és l'energia que tota vida en plenitud manifesta, és la potència vital. S'oposa a la voluntat d'gualtat.
• L'etern retorn: ens mostra la relació entre la voluntat de poder i el temps. Comporta una visió cíclica del temps, és una doctrina metafísica.

LA MORAL DEL SENYOR I LA MORAL DELS ESCLAUS

• Per a Nietzsche tot sistema de valors és una jerarquia.
• La voluntat de poder també es reflexa a la naturalesa, i es mostra la llei del més fort.
• Per el ell rang de la moral s'ha de definir per el seu grau d'autenticitat, el seu ajustament a la voluntat de poder.
• Es produeix la transvaloració.
• La genealogia de la moral analitza l'origen del valors, que depenen de com reconegui el valor de la vida, existeixen dues morals; LA MORAL DELS SENYORS (el bo, és el si a la vida, és arrogant i es basa en el suport de la seva pròpia força) és una moral activa. Després trobem la moral DELS ESCLAUS, és un moral passiva en què es defensa la democràcia.
• Per ell la moral original és la dels senyors.
• Es produeix un capgirament dels valors, es produeix també el retorn a la moral originària, l'artistocràcia.

3 ESTADIS DE L'ESPERIT

• CAMELL: “tu has de”, sommès a la obligació, el deure i el sacrifici.
• LLEÓ: “jo vull” (es rebel·len)
• NEN: associat al superhome, mostren l'alegria i innocència cap al futur. “Si a la vida!”