QUÈ ÉS L’UTILITARISME?
Aquest moviment filosòfic té mala fama per manca de sensibilitat col·lectiva, on es defensa els actes humans que s’expliquen per el pur interès. Creu que serveix bàsicament per a dissoldre’s.
ORIGEN:
Apareix durant la revolució industrial juntament amb John Stuart Mill, on es troben cinc antecedents filosòfics:
- Epicureisme: la felicitat estava vinculada a un càlcul de les conseqüències de les nostres accions.
- Nominalisme: els conceptes universals no existeixen, són simplement signes lingüístics per simplificar-nos la vida.
- Teoria dels ídols: són tot allò que ens impedeix pensar lliurament.
- Empirisme: principi de la còpia, només accepta aquell concepte amb certesa.
- Liberalisme il·lustrat: cadascú ha de ser lliure i responsable dels seus actes i l’autonomia personal.
UTILITARISME I MORAL PER ACORD:
És una filosofia reformista i triplement escèptica:
- Destreu la justícia com a concepte abstracte.
- Destreu la felicitat purament subjectiva.
- Destreu les abstraccions conceptuals.
L’acció moral no depèn dels sentiments ni les emocions sinó del càlcul racional i decideix sobre els seus propis interessos, sobre la base que tots tenen el mateix valor i que cadascun val per un i només per un.
L’utilitarisme és un compromís mínim, on la moralitat ha d’estar vinculada a la felicitat.
La convivència és una eina de gestió de les diferencies que no necessita un ésser suprem perquè els humans són interessats i calculadors és un fet.
IMPLICITS DE L’UTILITARISME:
El problema del bé últim no té sentit, la felicitat fa possible que les accions humanes es vinculin a la realització d’accions socialment útils.
Afirma què és bo allò que ens és útil per a ser feliços, és la recerca del plaer.
CRITERI UTILITARISTA:
- Teleologia: les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. La utilitat no és cap finalitat sinó un instrument per fer-nos feliços.
- Impersonalitat: és una exigència de la imparcialitat, ha estat retreta com un símptoma d’inestabilitat respecta els desfavorits.
- Conseqüencialisme: el bé ha de ser avaluat pels seus resultats mesurables.
- Generalització: no nega que algunes accions són millors que altres perquè donen més felicitat a més gent durant més temps.
- Prudència: primera condició per assolir la felicitat.
- Agregació: és superior i perfectible a la de caire individualista.
CÀLCUL DE PLAERS:
L’ètica esdevé a un problema de gestió que fa un càlcul d’eficiència en els plaers.
- Intensitat
- Extensió
- Durada
- Certesa
- Rapidesa
- Fructífer
- Pur
TIPUS D’UTILITARISME:
- Utilitarisme dels actes: saber quina és l’acció que maximitza el nostre plaer. També distingeix entre la bondat o justícia d’un fet amb l’agent.
- Utilitarisme de les regles: principal defensor J.S.Mill que diu que els actes humans són realment tan diversos que no hi ha una possibilitat de comparar-los, a no se que comparteixin alguna magnitud.
- Utilitarisme de les preferències: es tracta de maximitzar no pas les nostres accions sinó les nostres preferències. Considera millor una vida racional que minimitza el patiment del més gran nombre d’individus.
- Utilitarisme negatiu: no buscar el màxim bé sinó el màxim de mal possible, promou la mínima quantitat de dolor.
LLIBERTAT SEGONS JOHN STUART MILL:
La llibertat positiva fa referencia a les capacitats internes de l’home i apunta a l’ideal de domini de les pròpies accions i a l’autodesenvolupament.
La llibertat negativa entesa com a absència d’obstacles i de restriccions.
La llibertat és l’espai de la pròpia individualitat, per tal que hi hagi una llibertat privada cal que es donin una sèrie de condicions socials i específicament un règim de llibertats públiques. A la vegada és també un dret a tenir intimitat.
L’home és un ésser extern i intern que busca una concepció de la llibertat.
La llibertat humana és integral i incondicional, no té límits, la societat no té res a dir sobre les decisions particulars dels individus menters no afecti els altres.
Com més felicitat col·lectiva existeixi, més n’hi haurà de felicitat individual.
