Descartes es preté examinar les coses materials perquè sap del cert que existeixen ja que hi ha un Déu perfecte que és capaç de produir totes les coses que es puguin concebre de forma clara i distinta.
[Diferència entre la imaginació i la intel•lecció]
- Imaginació: és l'acció que s'efectua quan hi ha una intensitat d'esperit. Tot i que Descartes esmenta que no és del tot necessàri la essència del propi esperit ja que si no existeix aquesta essència tú segueixes sent el mateix.
-Intel·lecció: és l'acció que no necessita la intensitat d'esperit, és a dir, l'acció de pensar.
Per explicar els anteriors termes efectua l'explicació amb la forma d'un triangle. Quan observem un triangle, el simple fet de tenir en compte que està format per 3 costats és l'acció del pensament però quan anem més enllà dels 3 costats i et crees a la teva ment la forma o el contigut d'aquest ja és tracta de la imaginació. Aquest mateix exemple, ho compara amb un quilògon. El pensament racionalitza que té 1000 costats però la imaginació efectuaria la creació d'aquest tot i que no l'hagis vist mai. Així doncs, amb això explica que el cos i els sentits són el mitjà amb el qual l'esperit imagina les coses corporals i per tant, es forma la imaginació. Per aquesta mateixa raó el cos existeix.
[Què podem saber amb certesa de les coses materials]
En fa la introducció de les idees factícies, on recorda les coses que són certes de les quals ha rebut pels sentits i ho recolza amb la seva creença (coneixement). Un cop reconegudes les examinarà i les posarà en dubte.
Totes aquelles idees que s’anaven fent presents al seu pensament eren úniques. Les rebia pels sentits i eren molt vives, semblava que no podien procedir del meu interior.
Amb tot això, afirma que li ha servit més els sentits que la raó i que les idees formades per un mateix no eren tan expresses com les que rebia pels sentits, per tant, totes les idees han passat abans pels sentits.
Mai ens podem separar del nostre cos on esta afectat pel plaer i el dolor.
La naturalesa és qui ens ensenya el sentiment de dolor que segueix a la tristesa o, per exemple, al anomenar fam ens venen ganes de menjar.
[Dubtes]
Les experiències han arruïnat el que havia atorgat als sentits, ja que els sentits ens venen donats d’una manera externa, la qual pot modificar la forma, i d’una manera interna on es mostra el sentit del dolor.
A part d'aquestes dues raons per dubtar, Descartes n'afageix dues més:
- Es questiona el fet que també sentim quan dormim, per tant, ¿Què és allo que realment és cert?
Argumenta que com que els somnis també provenen d'alguna manera, de l'exterior, Per què podem afirmar realment que el que percebem, o ens sembla percebre quan estem desperts i consients és el real?
2. El segon dubte és que no sabem res del cert, per això hem de dubtar.
La naturalesa ens deia unes coses però la raó apartava aquestes idees, per això, no s'ha de confiar massa en la raó.
[ Rebuig dels dubtes ]
-Afirma que no s'ha de rebutjar allò que percebem per els sentits, però tampoc s'ha de creure del cert.
-Tot allò que és clar i distint prové de déu.
- Podem saber que existim, perquè per existir hem de pensar i com que pensem afirmem que existim, "ERGO COGITO SUM" (penso, per tant existeixo)
-Defensa la idea que la seva ànima està en un cos, i que hi esta unida, diu que l'anima pot existir sense el cos, ja que som capaços d'imaginar i de sentir, i això ens indica que l'ànima pot viure sense el seu cos. Però no a l'inrevés.
- També sap del cert que ens podem mour.e i canviar de lloc.
Tot allò que existeix és perquè Déu, un ésser perfecte, infinit i omnipotent ho ha creat.
[ Precisant Conceptes ]
Ens parla de que ja no veu la naturalesa referida únicament al factor material, sino que inclou moltes coses que només pertanyen al esperit.
Es considera un compost de l'esperit i el cos i que Déu li ha donat aquestes parts.
Diu que la naturalesa ens ensenya, a fugir de les coses que causen dolor i a dirigir-nos a les que ens causen un sentiment de plaer.
Dubta dels judicis que fa, per tant troba una dificultat en quant a les coses que la naturalesa li ensenya que han de ser seguides o evitades, i li sembla observar de vegades l'error i aixó fa que es senti enganyat per la seva naturalesa.
Moltes vegades nosaltres mateixos ens equivoquem, fins i tot en coses a que som induïts per la naturalesa, com passa als malalts quan desitjen beure o menjar coses que els poden perjudicar.
Per tant, ens queda examinar com la bondat de Déu no impedeix que la naturalesa de l'home, entesa d'aquesta manera sigui errònia.
[ Precisant Conceptes ]
Ens parla de que ja no veu la naturalesa referida únicament al factor material, sino que inclou moltes coses que només pertanyen al esperit.
Es considera un compost de l'esperit i el cos i que Déu li ha donat aquestes parts.
Diu que la naturalesa ens ensenya, a fugir de les coses que causen dolor i a dirigir-nos a les que ens causen un sentiment de plaer.
Dubta dels judicis que fa, per tant troba una dificultat en quant a les coses que la naturalesa li ensenya que han de ser seguides o evitades, i li sembla observar de vegades l'error i aixó fa que es senti enganyat per la seva naturalesa.
Moltes vegades nosaltres mateixos ens equivoquem, fins i tot en coses a que som induïts per la naturalesa, com passa als malalts quan desitjen beure o menjar coses que els poden perjudicar.
Per tant, ens queda examinar com la bondat de Déu no impedeix que la naturalesa de l'home, entesa d'aquesta manera sigui errònia.
